Conjunt arqueològic declarat Bé d’Interès Cultural per Ordre Ministerial el 07/04/81 (BOE 14/04/81). El Poblat de Sant Josep està situat sobre el tossal del mateix nom i va ser construït durant l’Edat del Bronze, tot i que va viure la seua època d’esplendor en l’etapa ibèrica (entre els segles VI i II a.C.) i a finals de l’Imperi Romà (segles IV i V d.C.). L’assentament inclou un xicotet recinte emmurallat protegit per torres de planta quadrangular, de les quals encara es conserven vestigis.
La muralla va ser alçada amb un basament de mamposteria, una obra feta amb pedres desiguals i ajustades. Tot i que només s’ha excavat al voltant d’un 20% de l’assentament, aquest jaciment és un magnífic exemple d’urbanisme ibèric, ja que conserva bona part de la seua acròpoli, més de 40 metres de muralla, tres torres quadrades, carrers, escales i altres restes de gran importància històrica.
Per a arribar al jaciment arqueològic, es pot pujar per una escalinata que naix a la dreta de l’entrada a Coves de Sant Josep, dins del mateix Paratge de Sant Josep. Després d’uns 120 escalons, es veu a mà dreta l’Ermita de la Sagrada Família, des d’on s’inicien les visites guiades, i al fons de la plaça comença la passarel·la metàl·lica que condueix al mirador gratuït.
Es recomana deixar el vehicle a l’aparcament gratuït del Paratge de Sant Josep i pujar caminant fins al jaciment.