ERMITA DE SANT VICENT FERRER

Aquesta ermita, dedicada a Sant Vicent Ferrer, està situada a la plaça que porta el seu mateix nom (Plaça Sant Vicent). Va ser erigida en el segle XVII pels Pares Dominics amb la finalitat de venerar el sant valencià de la seua ordre. És probable que fora construïda sobre una antiga mesquita, ja que aquesta plaça era el nucli del barri musulmà Zeneta. Prop de l’Església de la nostra Senyora de l’Assumpció, l’Ermita de Sant Vicent Ferrer en depén eclesiàsticament.

En aquest emplaçament es va aprovar la Carta de Poblament de 1613 per als nous pobladors de la vila després de l’expulsió dels moriscos, fet que es recorda en una làpida ceràmica.

El temple es troba adossat a habitatges particulars en la seua façana esquerra. El seu costat dret, visible, està construït en maçoneria amb contraforts laterals amb teuladeta i una coberta a dues aigües. La façana llisa queda dividida en dues parts gràcies a una imposta de color groc: la part inferior conté la porta de llinda, flanquejada per dues finestres rectangulars i un sòcol marró; en la part superior, el frontó triangular es remata amb una espadanya que conté una campana. L’única decoració de la façana és un petit retaule ceràmic amb la imatge del sant. Sobre la teulada, s’alça una creu de forja amb l’anagrama SVF.

A l’interior, trobem una sola nau coberta amb una volta de canó amb llunetes i arcs de decoració floral en escaiola, obra de Manuel Marco. El cor està delimitat per una balustrada de fusta. En el presbiteri, es troba una àmplia fornícula amb una decoració sòbria que allotja la talla de Sant Vicent, flanquejat per la Immaculada i Sant Josep.

Durant la Guerra Civil, l’ermita va ser desmantellada i utilitzada com a escola, fet que va provocar la desaparició del retaule barroc que l’adornava. Per aquest motiu, tota la imatgeria que trobem actualment en el seu interior és moderna.